Plan Integral de Respuesta a la Crisis en Oriente Medio

El Reial Decret llei 7/2026, de 20 de març, pel qual s’aprova el Pla Integral de Resposta a la Crisi a l’Orient Mitjà, estableix un règim jurídic específic per als contractes de concessió per a la promoció d’habitatge social o a preu assequible en sòl o immobles de titularitat pública, modificant la Llei 9/2017, de 8 de novembre.

D’acord amb el preàmbul:

“Aquest nou règim permetrà promoure habitatges socials o a preu assequible en sòl o immobles de titularitat pública amb molta més eficàcia i facilitat, contribuint així que el parc públic d’habitatge pugui créixer a un major ritme. Tot això en un context d’increment dels preus de l’habitatge, i d’un parc públic d’habitatge de mida inferior a la que és necessària. El creixement del parc públic en un context com l’actual, permetrà afrontar amb més eficàcia les pujades de preus i tensions de mercat en moments d’inflació i inestabilitat internacional com l’actual. Així, aquesta mesura contribueix a simplificar els procediments que han de dur a terme les administracions públiques per agilitzar la contractació, licitació i execució de les noves promocions d’habitatge públic. En suma, es permet facilitar la utilització d’un tipus de contracte essencial per a l’increment del parc d’habitatge públic assequible, i per al cas estatal, facilitar la tasca de l’empresa pública estatal d’habitatge, CASA 47, a l’hora de complir amb la seva comesa d’oferir a la ciutadania un gran parc estatal d’habitatge assequible. D’aquesta manera, s’acaba de tancar el cercle pel que fa a l’impuls de mesures que de manera urgent i immediata donin l’esmentada resposta holística que el mercat de l’habitatge necessita al nostre país, tot això en el context social i econòmic com és el derivat de la inestabilitat internacional, i la guerra de l’Iran, que està provocant tensions de mercat i increment de preus, que podran afrontar-se de forma més eficaç amb un parc públic.”

El text és el següent:

Disposició final desena. Modificació de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es traslladen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.

S’introdueix una nova disposició addicional cinquanta-setena a la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es traslladen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, que queda redactada de la manera següent:

«Disposició addicional cinquanta-setena. Règim jurídic aplicable als contractes de concessió per a la promoció d’habitatge social o a preu assequible en sòl o immobles de titularitat pública.

Els contractes de concessió, quan tinguin per objecte la realització d’actuacions de construcció o rehabilitació sobre sòl o immobles de titularitat pública i vagin a estar destinats a habitatge social o a preus assequibles, estaran subjectes a la regulació dels contractes de concessió d’obres i de concessió de serveis establerta en aquesta llei, que resulti aplicable atenent a l’objecte de la concessió, amb les següents excepcions:

a) El termini màxim previst a l’article 29.6 podrà incrementar-se fins als vuitanta anys, quedant determinat d’acord amb el període estimat de recuperació de la inversió.

b) No serà necessària la prèvia redacció d’avantprojecte i projecte per part de l’Administració atorgant, previstos als articles 248 i 249.

c) L’òrgan de contractació, amb caràcter previ a la licitació del contracte, aprovarà un estudi de viabilitat economicofinancera, sense que resulti necessari sotmetre’l a informació pública ni siguin preceptius l’informe previ de l’Oficina Nacional d’Avaluació, ni el del Comitè Superior de Preus de Contractes de l’Estat. L’estudi de seguretat i salut, o si escau, l’estudi bàsic de seguretat i salut, així com l’estudi de riscos operatius i tecnològics en la construcció i explotació de les obres seran realitzats per l’adjudicatari de la licitació.

d) No serà obligatòria l’aplicació de la taxa de descompte prevista al Reial Decret 55/2017, de 3 de febrer, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2015, de 30 de març, de desindexació de l’economia espanyola, podent adoptar-se per al càlcul del període de recuperació de la inversió una taxa de descompte compresa entre el rendiment mitjà en el mercat secundari del deute de l’Estat a deu anys en els últims sis mesos, i el resultat d’incrementar aquest rendiment per un diferencial de 400 punts bàsics. Es prendrà com a referència per al càlcul d’aquest rendiment mitjà les últimes dades disponibles publicades pel Banc d’Espanya al Butlletí del Mercat de Deute Públic.

e) S’exclou els plecs de clàusules administratives particulars de l’obligació de fer referència al llindar mínim de beneficis i a la distribució de riscos rellevants entre l’Administració i el concessionari, previstos a l’article 250.

f) No serà necessària la tramitació conjunta amb l’estudi de viabilitat de l’expedient de conveniència i oportunitat que exigeix a les entitats locals l’apartat 5 de la disposició addicional tercera.

g) Per a la cessió del contracte no serà d’aplicació la limitació temporal prevista a l’article 214.2.b, però en cap cas podrà autoritzar-se abans de la finalització de les obres d’edificació objecte de la concessió.»