Les pròrrogues extraordinàries dels contractes de lloguer després de la derogació del RDL 8/2026

Un nou estudi del Pablo Feu, membre de la Càtedra, analitza el règim jurídic de les pròrrogues extraordinàries dels contractes d’arrendament d’habitatge previstes a la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i la incidència que ha tingut el recentment derogat Reial decret llei 8/2026. El treball examina les diferents modalitats de pròrroga extraordinària que han coexistit fins al 29 d’abril de 2026: les previstes als articles 10.2 i 10.3 de la LAU i la incorporada temporalment pel RDL 8/2026 arran de les conseqüències econòmiques i socials derivades de la guerra de l’Iran. L’anàlisi posa el focus en els requisits d’aplicació de cadascuna, la seva compatibilitat i, especialment, en els efectes jurídics derivats de la derogació del RDL 8/2026 després de la seva no convalidació pel Congrés dels Diputats.

L’estudi defensa que les pròrrogues extraordinàries introduïdes per la Llei pel Dret a l’Habitatge són aplicables des del 26 de maig de 2023 als contractes vigents les pròrrogues obligatòries o tàcites dels quals vencin després d’aquesta data, fins i tot si els contractes es van subscriure amb anterioritat. Així mateix, sosté que la derogació del RDL 8/2026 no anul·la els drets consolidats durant la seva vigència, atès que la derogació produeix efectes “ex nunc” i permet la ultraactivitat de les situacions jurídiques nascudes sota la seva cobertura. El treball conclou amb una reflexió crítica sobre la creixent polarització institucional en matèria d’habitatge a Espanya, en un context de crisi residencial persistent i d’intensa tensió entre les polítiques de regulació dels preus del lloguer i les iniciatives orientades a limitar-ne l’aplicació.