Sensellarisme a Barcelona: una investigació no experimental

La Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge presenta un nou estudi del Dr. Wellington Migliari que aborda el sinhogarisme a Barcelona des d’una perspectiva multidimensional, posant l’accent en la relació entre les persones en situació de carrer i les administracions públiques.

La investigació, titulada “Personas en la calle: desintegración, autonomía y derecho administrativo. El caso de Barcelona”, parteix de 24 entrevistes semiestructurades aplicades a persones en situació de carrer a la ciutat. L’estudi s’emmarca en un projecte més ampli iniciat a Belo Horizonte (Brasil) el 2023, sota la direcció de la Dra. Ludmila Mendonça Lopes Ribeiro, que es tanca el 2024. El context barceloní, però, presenta particularitats que el diferencien del cas brasiler, com ara el fet que 7 de cada 10 persones en situació de carrer a Barcelona són immigrants, mentre que a Belo Horizonte no se’n va trobar cap. A més, el nivell d’estudis dels entrevistats a Barcelona és superior, amb més persones amb estudis superiors i tècnics.

L’objectiu principal de la recerca és identificar tres dimensions diferents del fenomen del sinhogarisme. La primera aprofundeix en la trajectòria de vida dels entrevistats, amb preguntes sobre l’àmbit personal i familiar en les fases d’infància, adolescència i edat adulta. La segona explora la percepció dels afectats sobre la violència institucional en els serveis públics i d’assistència social. La tercera se centra en la percepció dels participants quant a la violència policial durant el seu contacte amb les forces de seguretat.

Un dels aspectes més destacats de l’estudi és la identificació de la desintegració social com a procés de ruptura i distanciament progressiu entre els individus i les institucions públiques. Aquesta desintegració es manifesta especialment en les dimensions de violència institucional i violència policial, on la incertesa sobre la resposta dels agents públics opera com un mecanisme silenciós però profundament desestabilitzador. La investigació constata que l’administració pública exigeix sovint la presència d’un tercer o “avalador” que confirmi la paraula de l’afectat, una pràctica informal que contradiu l’article 3 de la Llei 39/2015 i vulnera la capacitat d’obrar de les persones afectades.

Des de la teoria del reconeixement d’Axel Honneth, l’estudi sosté que l’escolta activa constitueix un element indissociable del dret a una bona administració, especialment quan estan en joc conceptes jurídics indeterminats com la vulnerabilitat especial. Davant l’amenaça de l’automatització administrativa, la Llei 26/2010 i la recent Proposició de llei contra el sensellarisme a Catalunya reforcen la necessitat del factor humà.

La recerca conclou que revertir la desintegració social exigeix transformar la relació administrativa des de dins, reconeixent la veu i l’autonomia de les persones sense llar. L’estudi també posa de relleu que la definició de desintegració social no parteix d’un marc teòric previ aplicat deductivament, sinó que emergeix de les respostes i narratives dels entrevistats, la qual cosa en reforça la validesa i la capacitat explicativa.

Citació recomanada: Migliari, W. (2026). Personas en la calle: desintegración, autonomía y derecho administrativo. El caso de Barcelona. Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge.